Origen de l'heràldica i primeres armories
L'heràldica és una disciplina autònoma, i auxiliar de la història i l'arqueologia, que té per objecte l'estudi de les armories o escuts d'armes, i n'exposa els mètodes, les regles de crítica, els aspectes tradicionals i les perspectives actuals.
L'origen de les armories està relacionat amb l'evolució de l'equip militar, entre la fi del segle XI i mitjan segle XII. Els combatents esdevinguts gairebé irreconeixibles, per la caputxa de malles de l'ausberg
(túnica de malles que només deixava veure la cara) i el casc d'amunt seu,
El primer segell conegut, absolutament datat, que presenta un escut armoriat és el del comte Raül I de Vermandois,
Segurament els comtes de Barcelona foren els primers sobirans de la península Ibèrica a dotar-se d'un escut armoriat, si tenim en consideració que el primer segell conegut és el del comte Ramon Berenguer IV
1082) i la seva besàvia, Ermessenda de Carcassona
Els nostres comtes-reis van voler territorialitzar les seves armories al Principat i, ja almenys des del segle XIV, ven esdevenir també les de Catalunya; per tant, Avui dia són les més antigues dels països d’Europa. Dóna, però, la casualitat que Catalunya és l’únic país que no té escut oficial.
Originàriament reservades als prínceps, magnats i grans feudataris, les armories van ésser ràpidament adoptades pel conjunt dels combatents
Les armories es componen de dos elements: els objectes, anomenats "càrregues", i els "esmalts", que són les coloracions
Un escut desproveït de càrreguesés anomenat "pla". Sense esmalts, podríem dir que no hi ha escut. L'esmalt és un element essencial a les armories.
La gran originalitat d'aquest sistema emblemàtic, únic al món, que és l'heràldica resideix precisament en el fet que només empra un nombre limitat d'esmalts i que aquests esmalts van associats segons unes regles molt estrictes pel que fa a llur ús. L'heràldica no coneix les diferències de tonalitat.
