Inici > Els ens locals de Catalunya > Què són?

Els ens locals, què són?

Un ens local és una entitat organitzativa de caràcter territorial. Quan parlem d' entitat, parlem d'una col·lectivitat considerada com una unitat. Els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya, al temps que es reconeix també la condició d'ens local a la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis. El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial, i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

L'article 137 de la
Constitució espanyola Versió PDF estableix que "L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius".

Correlativament, l'article 5 de l'
Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 va establir que "La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques. També podrà crear demarcacions supracomarcals".

En compliment d'aquest manament estatutari, el
Parlament de Catalunya aprovà les anomenades lleis d'organització territorial, que estructuren el sector local català: Llei 5/1987, de 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya, Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, i, per últim, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Aquesta Llei ha estat modificada en diverses ocasions i ha patit afectacions per la normativa estatal de caràcter bàsic, que s'ha aprovat amb posterioritat, raó per la qual el Govern de la Generalitat, per manament del Parlament, va refondre la Llei, mitjançant el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per qual s'aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

L'article 83 de l'Estatut d'autonomia de 2006 preveu que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.

El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle, i els regidors. Elements constitutius del municipi són la població i el territori -el terme municipal-, dins el qual es poden trobar diferents entitats de població, estructurades en nuclis habitats o amb població en disseminat.

En aquests moments, a Catalunya hi ha 948 municipis, 26 dels quals no superen els 100 habitants; 455 es troben entre els 100 i els 1.000 habitants, 256 entre els 1.001 i els 5.000, 147 entre els 5.001 i els 20.000, 40 entre els 20.001 i els 50.000, i 23 per damunt dels 50.000 habitants. En tot cas, el 70,34% de la població catalana viu en els 63 municipis de més de 20.000 habitants.

Les vegueries estan regulades a la Llei 30/2010, de 3 d'agost, modificada per la Llei 4/2011, de 8 de juny, la qual preveu que la constitució dels consells de veguería, d'acord amb les demarcacions que s'hi preveuen, es produirà un cop es modifiqui la legislació estatal per adequar-la als àmbits territorials previstos en aquesta llei.

Les entitats de població que, dins d'un municipi, constitueixen nuclis separats, poden constituir-se en entitats municipals descentralitzades, regides per una junta de veïns, al front de la qual hi ha un president. Actualment, a Catalunya, n'hi ha 65.

Barcelona, juny 2016

 

 Inici