Informació general

Tant la Constitució espanyola com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estructuren el territori en diversos tipus d’ens locals. Segons aquests dos textos normatius les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per dur a terme les funcions que la llei els assigna (art. 142 CE) i es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal (art. 217 EAC).

El marc de regulació de les hisendes locals està fixat, amb caràcter bàsic, a la legislació estatal de referència: Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals. Catalunya disposa de competències en matèria local (art. 160 EAC) i en matèria d’hisendes locals (art. 218.2 EAC). El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, desenvolupa les competències en matèria local. Tanmateix fins ara no s’ha fet una regulació específica de les hisendes locals tot i que ho preveuen tant aquesta llei (art. 195) com l’Estatut (art. 220).

Les fonts de finançament dels ens locals poden ser tributs (impostos, taxes i contribucions especials), rendiments de preus públics així com participació en ingressos d’altres administracions i altres tipus de transferències i subvencions. La resta de fonts de finançament són els ingressos provinents del propi patrimoni i l’endeutament. El pes que puguin tenir les diferents fonts de finançament varia substancialment segons la tipologia d’ens local, sobretot pel que fa referència a la disposició de poder tributari i al pes de les diferents transferències.

El pressupost de cada ens local es configura com el mecanisme de gestió i planificació que permet l’adequació de totes aquestes fonts de finançament a l’execució de les despeses necessàries per dur a terme les seves competències i prestar els serveis públics corresponents. El pressupost ha de permetre a cada ens local millorar els processos de decisió, adequar la gestió dels serveis públics així com servir de mecanisme de control per garantir l’estabilitat i la sostenibilitat financera.

En el pressupost l’ens local recull, de manera xifrada, conjunta i sistemàtica, les obligacions que, com a màxim, es poden reconèixer i les previsions dels drets que es liquidaran durant el corresponent exercici. Aquest contingut estarà referit tant a l’ens local, com als organismes autònoms i a les societats mercantils de les quals siguin únics titulars els ens públics.

L’estructura bàsica dels estats d’ingressos i despeses s’estableix a l’Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Aquesta estructura pot tenir en compte la naturalesa econòmica dels ingressos i de les despeses (classificació econòmica), les finalitats i els objectius que aquestes últimes pretenguin aconseguir (classificació funcional i per programes) o bé l’estructura organitzativa del propi ens local (classificació orgànica).

El pressupost fa referència a un exercici econòmic, que es correspon amb l’any natural. La gestió econòmica que es fa durant tot l’exercici queda reflectida en la liquidació del pressupost a 31 de desembre. La liquidació és, per tant, el reflex de la realitat econòmico-financera de l’ens local.

En els apartats següents trobareu informació sobre normativa, tramesa d’informació pressupostària, inventari públic, retenció de pagaments i publicació de les dades.