Les figures

Les figures són una classe de càrregues o heràldiques que es representen en un escut d\'armes. Classificació de les figures Podem distingir entre: a. Figures naturals: hi entren els éssers humans i llurs membres, els éssers animals i llurs membres, els éssers vegetals i llurs parts, els elements (terra, aire, foc i aigua), els astres i els fenòmens meteorològics. b. Figures artificials: integrades per tot objecte elaborat per la mà humana. c. Figures imaginàries, quimèriques o fantàstiques: totes les degudes a la imaginació o la fantasia humana. Les figures del món vegetal (els arbres, els arbusts i les plantes) acostumen a identificar-se per les fulles (principalment el roure, la figuera, el tell, la palmera, etc.), que es representen separades, o per les fruites (figa, pera, poma, cirera, pinya, garrofa etc.). Ordinàriament, però, les figures vegetals pertanyen a una espècie indeterminada. Hom les representa sempre "arrencades", o sigui, mostrant les arrels. També es representen a les armories les hortalisses (cols, raves, naps, etc.) i els cereals (blat, arròs, ordi, etc.) que, ordinàriament, ho són per l\'espiga o en garba. Hom pot representar a les armories només alguna part del vegetal: una branca, una fulla, una fruita, una flor. Entre les figures artificials, els edificis i construccions són les més comunes: a. El castell que es representa amb tres torres merletades, la del mig més alta, obert o tancat. b. La torre amb quatre merlets, tres esglaons, dues finestres i una porta. Si té una torreta al damunt, hom diu que és "torrejada". c. La domus: és la casa o torre aloera. Es diferencia de la torre i del castell perquè consta de dues torres merletades. d. El palau: és merletat, més allargat que el castell i no té torres. Alguna vegada hom el representa "torrejat" amb una torre al mig de la part superior. e. L\'església, ermita, capella o santuari, generalment es representen "creuats". f. La casa, mas o masia, la cabana o cabanya, la borja, el molí, etc. presenten, d\'una manera estilitzada, la seva forma respectiva. g. La vila, poble o pobla es poden representar "emmurallats" o sense muralles. h. Hom pot representar també un "mur" (merletat i ocupant tota la meitat inferior del camper), que quan és abscís hom l\'anomena també "llenç de mur"; o una "muralla", que té forma d\'una faixa maçonada i merletada, provista de torres i de portes. i. El pont, a Catalunya, és ordinàriament abscís i d\'una representació molt característica i amb un sol ull; si en té més cal indicar-ho. Quan és representat movent dels flancs també cal indicar-ho. Ordinàriament hom representa els edificis "maçonats", o sigui, amb els intersticis de les pedres o carreus destacats; "oberts", si a través de les portes i finestres hom veu el camper, o "tancats". Els mobles heràldics A més de les peces i les figures, el blasó ha fet un gran ús d\'un nombre considerable de petits objectes, generalment de forma geomètrica, anomenats "mobles", que a l\'heràldica moderna han esdevingut tan importants com aquelles. Els més coneguts són: El "besant" és circular i sempre de metall. La "rodella" és com el besant, però sempre de color. La "font" o "deu" és un besant faixat ondat, ordinàriament d\'argent i d\'atzur; si no cal indicar-ho. El "llac" o "estany" és un quadrilòbul faixat ondat d\'argent i d\'atzur, si no cal indicar-ho. L\'"estrella" ordinàriament és de metall, amb sis raigs (si en té més o menys cal indicar-ho) i un d\'ells situat al capdamunt. La "losange", té la forma d\'un rombe. La "bitlleta" té la forma de rectangle posat en pal. La "lluneta"és un quart de lluna, que pot ésser "creixent", "minvant", "muntant" i "bolcant", segons la direcció de les seves banyes. El "llunell" són quatre llunetes apuntades, formant un quadrilòbul. La "creueta" és una creu petita. El "flanquís" és un sautor petit. L\'"escudet" és un escut petit, no situat sobre l\'abisme. L\'"anellet" és rodó i buit. El "quadrat" té la forma d\'un quadrat. La "gota" té la forma d\'una gota. Quan és de sable hom l\'anomena "gota de pega"; quan és de gules, "gota de sang", i quan és d\'argent, "gota d\'aigua" o "llàgrima". La "rodeta d\'esperó" és una estrella perforada circularment. El "món", que representa el globus o pom que portaven a la mà els emperadors, i després els reis, o sobre la corona els sobirans i és una bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i creuada. El "roc" o "roca" és una representació estilitzada de la torre dels escacs. Per ignorància de la seva significació ha estat alterada en formes molt diverses. És molt emprada a Catalunya, on generalment adopta una forma molt característica. Hom també considera mobles el cor, la petxina, el trèvol, la rosa heràldica, la flor de lis, el quinquefoli, el sextifoli, el mont, el mont floronat, etc.