Definicions i terminologia

Blasó, que cal no confondre amb l\'escut, és el nom que rep la ciència heràldica, amb totes les seves regles i normes. Símbol és un concepte aplicable, en un ens local territorial, en un sentit estricte, a cadascun dels seus emblemes (escut, bandera, himne, etc.), i en un sentit ampli, a cadascun dels elements ciutadans (institucions, monuments, etc.) que l\'identifiquen o l\'evoquen. Emblema és un sinònim de símbol, que sovint va acompanyat d\'una llegenda explicativa Segell és un estri, habitualment de metall o de cautxú en el qual hom grava els escuts de persones o corporacions per tal d\'estampar-los, principalment en paper. Bandera és una peça de tela, generalment rectangular, fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya. Escut és un símbol o ensenya format per una superfície geomètrica, delimitada per un perímetre de forma variable, a l\'interior de la qual ("el camper") hi són representades les càrregues o objectes i els esmalts que constitueixen les armories. L\'escut és la representació simbòlica, la marca, d\'una persona o d\'un ens i ha estat comparat al cos humà per això hom li ha donat un "cap", un "cor", un "llombrígol" o uns "flancs", que tenen una certa utilitat de comprensió. Fent, però, cas a la realitat heràldica i no a la construcció intel·lectual de l\'escut, cal dir que, amb relació a l\'espectador, qui mira l\'escut, el costat esquerre de l\'escut és anomenat "flanc destre" i el costat dret "flanc sinistre". Això és així pel fet que hom considera que l\'escut és portat per una persona que el manté davant seu. La part superior de l\'escut és anomenada "cap", la inferior, "punta". Aquests dos termes són utilitzats per tal de precisar si un moble o figura es troba a la part superior de l\'escut (aleshores hom diu "al cap") o a la inferior ("a la punta". Si hom vol indicar que és al centre de l\'escut, dirà "al cor", o també "a l\'abisme" o "abismat-ada".