Els "timbres" són els ornaments que es troben al damunt de l'escut (el casc o elm, la corona, la tiara, la mitra, el capel, la cimera, el borlet, la capellina, els llambrequins, etc.).
Les corones i els coronells
Hom anomena "coronell" les corones emprades abans de llur classificació a finals del segle XVII. És el símbol representatiu, per excel·lència, de la sobirania; d’aquí la cerimònia de les coronacions dels sobirans. Apareixen sobre els escuts al segle XIII per obra dels artistes i, per això, hom les troba en les formes més variades i, per tant, són molt diverses. Tanmateix, ordinàriament consisteixen en un cercle somat de florons, de fulles, de creus, de perles, de boles o de puntes. Sembla que el primer comte rei que usà un coronell sobre les seves armories fou Pere III el Cerimoniós, puix que així apareix en un segell del 1344. A partir del segle XV s'imposà el costum de tancar els coronells reials o imperials, que fins aleshores eren oberts, mitjançant uns arcs anomenats "diademes", que són les que indiquen sobirania.
Les corones heràldiques van aparèixer al segle XVII, en que se restablí una jerarquia i en fou codificada la forma. La corona, com a timbre, es col·loca damunt la vora superior de l'escut i una mica separada, procurant que no la toqui. Totes les corones són d'or i n'hi ha fonamentalment de dos tipus: les nobiliàries i les murals o cíviques.
Les corones nobiliàries:
Són distintes segons el grau del títol nobiliari:d’emperador: té vuit florons (se’n veuen tres de sencers i dos de migs) i un bonet de gules; és oberta pel mig i va agafada a cada costat, per dues diademes perlejades a ambdós costats de l’obertura. A l’eix de l’obertura hi ha una tercera diadema que aguanta un món.
de rei:
varia també en algunes monarquies. El model tradicional, però, és un cèrcol d'or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons de fulles d'acant, api o julivert, intercalats amb una perla cada un, però que sostenen vuit diademes (només se'n veuen cinc) perlejades i tancades al punt d'intercessió on agafen un món. Va folrada de gules.
de príncep
de duc
de marquès
de comte
de vescomte
de baró
Les corones cíviques o murals
També són d'or i es caracteritzen principalment pel fet de tenir un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre variable de torres, que representa les muralles que defensaven les ciutats i les viles de l'enemic. La finalitat de les corones cíviques és indicar la categoria (vegueria, comarca, ciutat, vila, poble) d'un ens local.
N'hi ha cinc varietats:Vegueria:
Comarca:
Ciutat:
Vila:
Poble:
Armand de Fluvià i Escorsa
Conseller heràldic
Assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya
